Exposició "Festes Valencianes" del Museu Valencià d'Etnologia

Exposició "Festes Valencianes"

MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA

A partir del 28 de juny fins al 23 de setembre de 2012

Lloc: Mucbe - Primera planta.

_________________________________________________________

El Museu Valencià d'Etnologia dins del programa d'exposicions itinerants que produïx la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions, compta amb l'exposició "Festes Valencianes", que té com objectiu mostrat als ciutadans tot i recull de fotografies antigues de festes tradicionals d'arreu de la Comunitat Valenciana: Falles, Moros i Cristians, Foguerades de Sant Antoni, Processons i Romeries, La Muixeranga, etc..

L'exposició itinerant "Festes Valencianes", produïda pel Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, continua la seua itinerància per terres valencianes després d'haver sigut exposada en diverses ciutats europees com ara Sant Petersburg, Odessa, Chelyabinsk, Ekaterimburg i Novosibirsk.

"Festes Valencianes" exhibeix 51 fotografies, datades entre principi i mitjan del segle XX, de 10 festes de la Comunitat Valenciana: Sant Antoni Abat, Falles, Setmana Santa Marinera, Corpus Christi, Moros i Cristians, Romeries, Bous al carrer, Misteri d'Elx, Mare de Déu de la Salut i els Enfarinats.

L'exposició mostra des de multitudinàries festes urbanes fins a celebracions ancestrals de pobles de l'interior i aborda també els festejos que deuen la seua existència a un intens fervor religiós o aquells que tenen un origen clarament pagà.

La mostra es complementa amb imatges actuals de cada una de les festes a fi d'explicar la seua evolució al llarg del temps.

Les festes valencianes s'organitzen a partir de la religió catòlica que va arribar amb la reconquesta del segle XIII. Esta nova societat heretava costums forans procedents de les tradicions romana i jueva, tamisades per l'Església i transformades en fites pròpies de la vida de Crist (Advent, Nadal...), de la Mare de Déu (Concepció, Assumpció) i dels sants, a més de les festes de transgressió de Bojos i Carnestoltes.

El calendari seguia un doble sistema solar i lunar que encara perviu; les vides de Crist, la Mare de Déu i els sants es celebren en dates fixes, però no certes commemoracions de la mort de Crist (Setmana Santa) i de la seua resurrecció, que acaben amb la glorificació de la creença a través del Corpus Christi. Este sistema depèn de la Pasqua Florida, en el diumenge posterior a la primera lluna de primavera.

Al cicle festiu es van afegir, a l'Edat Mitjana, devocions relacionades amb els ordres religiosos (Sant Francesc, Santa Clara) i celebracions cíviques i patriòtiques (9 d'Octubre, commemoració de la conquesta del Regne de València). Les pestes, plagues i guerres del segle XIV van afavorir la puixança de devocions profilàctiques protectores, a les quals es van sumar, a final del XV, les devocions de sants valencians (San Vicent) i les mariològiques.

Les reformes eclesiàstiques i el pensament il·lustrat van retallar la religiositat popular i els interessos socio-polítics burgesos i obrers del XIX les van regular atenent el nou món laboral i en van implantar altres de laiques.