Benicarló
Foto Foto Foto Foto
fletxaValencià fletxaCastellano
retol
ÀREA D'INFORMÀTICA

Ponència "El desenvolupament de la web de l'Ajuntament de Benicarló"

Ponència "El desenvolupament de la web de l'Ajuntament de Benicarló"

Autors: F. Garcia Meseguer, P. Gellida i Llorach i J.V. Taus Dieste

Versió: 1.0 (1 de desembre de 2001)

1. Introducció

L'Ajuntament de Benicarló no resta al marge del fenomen d'Internet. Ben al contrari, ja està preparant-se per a un futur immediat en el qual es faça realitat l'administració virtual dins d'allò que en la literatura actual s'anomena la societat de la informació. El camí que ha escollit per començar ha sigut crear la seua pròpia web des d'on poder oferir un conjut de serveis que apropen l'administració al ciutadà i el ciutadà a l'administració.

La idiosincràsia de l'organització municipal per un costat i els factors externs per l'altre han conduït a desenvolupar la seu web que l'Ajuntament ofereix al públic des del seu propi servidor permanentment connectat a Internet.

Tot seguit vorem qué és la web de l'Ajuntament de Benicarló, quins són els motius que l'han originada, cóm s'ha desenvolupat i quin serà el seu futur.

2. El fenomen d'Internet

2.1 Internet en l'actualitat

Internet és actualment la xarxa d'ordinadors més gran del món. Segons estimacions fetes per Nua Internet Surveys actualment més de 500 milions de persones disposen d'accés a Internet. Consultant les estadístiques de Estudio General de Medios trobem que a l'estat espanyol hi ha al voltant de 8.000.000 usuaris dels quals al voltant de 800.000 pertanyen a la Comunitat Valenciana. Extrapolant aquestes dades tenim que a la ciutat de Benicarló hi deuen haver prop de 4.000 usuaris d'Internet.

Si fem cas a les previsions sobre l'evolució del nombre d'usuaris que publica l'Asociación de Usuarios de Internet, l'any 2005 ens trobarem un panorama on la mitat de la població espanyola disposarà d'accés a Internet.

Cada vegada es pot arribar a més gent a través d'Internet i, a més, es pot fer les 24 hores del dia 7 dies a la setmana. Gràcies a açò podem donar servei, tant a les persones que per proximitat física, podrien ser atesos a les dependències de la nostra organització però el seu horari els ho impedeix com als usuaris, que la distància (o qualsevol altre motiu) fa inviable que puguen desplaçar-se; i també, a tots aquells usuaris que, per estar arreu del món, la diferència horaria faria també molt difícil o costós, l'atenció telefònica. Així, per exemple, en el nostre cas, un ciutadà de Buenos Aires pot consultar l'oferta turística i cultural de Benicarló, o un pastisser pot accedir, a les tres del matí, a la recepta del pastisset de carxofa.

La creixent importància d'Internet en l'activitat diària de les persones, de les empreses, de les institucions, de les associacions i de qualsevol col·lectiu fa que ni l'administració pública ni l'iniciativa privada pugen deixar-la de costat a l'hora de desenvolupar la seua activitat ja siga com usuaris o com proveïdors de serveis.

2.2 La presència a Internet

Podem distiguir dues maneres d'estar presents a Internet en funció del tipus d'hostalatge de la web:

Hostalatge alié

És la forma més senzilla i, habitualment, la més econòmica. La web, desenvolupada per la pròpia organització o per un tercer, es publica en algun dels milers de servidors web que hi ha al món i que ofereixen hostalatge gratuït o de pagament. Per triar-ne un hauriem d'avaluar, entre altres aspectes, la disponibilitat, la quantitat d'espai que ofereix, la velocitat, la facilitat d'actualització, els serveis adicionals i el cost econòmic.

Hostalatge propi

L'organització, que en la majoria dels casos s'encarrega de crear i mantindre la seu web, disposa del seu propi servidor web on allotjar-la. Típicament, un servidor web consta, com a mínim, dels següents elements:

  • connexió a Internet;
  • un ordinador permanentent connectat a Internet on s'emmagatzemarà la seu web;
  • una adreça IP, sense la qual els usuaris d'Internet no ens podriem trobar;
  • un servidor http, que atendrà les peticions de pàgines web que li arriben; i
  • un firewall per evitar els accesós no autoritzats i garantir la seguretat de la web.

El principal avantatge que dona la no dependència respecte tercers és que l'organització té el control absolut i la total llibertat per decidir l'evolució de la web. Donat que la inversió que s'ha de fer en aquest tipus d'hostalatge és més elevat que en l'anterior, i que requereix de personal qualificat per administrar-lo, habitualment només l'utilitzen organitzacions d'una certa envergadura, com en el nostre cas.

Cada organització a l'hora de decidir-se ha d'analitzar quina de les anteriors alternatives s'ajusta més a les seues necessitats i possibilitats.

2.3 El domini

El domini d'Internet és el nom sota el qual publiquem la web. Encara que no és estrictament necessari, si que és covenient, disposar d'un domini per a la web. És important triar un nom de domini que descriga bé la web i que guarde una relació directa amb la pròpia organització. És preferible que no estiga format per abreviatures i que no continga caràcters no alfanumèrics (guions, subguions, ...). També és important que el domini de 1er nivell o TLD (org, com, net, es, ...) guarde relació amb la naturalesa de la web.

No té sentit, per exemple, que la web de una ONG tinga un domini .com quan la seua activitat no és comercial. Si ho fem d'aquesta manera, als usuaris els serà més fàcil de recordar el nom del nostre donimi, per tant, aconseguirem que arriben més fàcilment a la nostra web.

Tot i això, podem trobar nombrosos exemples de dominis en l'àmbit de l'administració pública que no segueixen aquests criteris o que no disposen de domini propi:

  • www.fut.es\ ajtargna/ per a la web de l'Ajuntament de Tarragona
  • a-palma.es per a l'Ajuntament de Palma
  • ava.es per a l'Ajuntament de Valladolid
  • ayuncas.es per a l'Ajuntament de Castelló
  • ayaranda.es per a l'Ajuntament d'Aranda de Duero
  • cadizayto.es per a l'Ajuntament de Càdis
  • alicante-ayto.es per a l'Ajuntament d'Alacant
  • ayto-valencia.es per a l'Ajuntament de València
  • aytoburgos.es per a l'Ajuntament de Burgos
  • ayuncordoba.es per a l'Ajuntament de Còrdova
  • www.aj-badalona.es per a l'Ajuntament de Badalona
  • www.ajmataro.es per a l'Ajuntament de Mataró
  • donsnsn.es per a l'Ajuntament de Sant Sebastià
  • pamplona.net per a l'Ajuntament de Pamplona
  • palencia.com per a l'Ajuntament de Palència
  • ajuntament.gi per a l'Ajuntament de Girona

i els podem garantir, que abans d'escriure'ls hem hagut de provar-los per no equivocar-nos.

En el nostre cas, per a la web de l'Ajuntament de Benicarló vam triar el domini ajuntamentdebenicarlo.org que tot i que és llarg, i gens original, estem convençuts que és fàcil de recordar i que no deixa cap dubte respecte a que s'hi pot trobar en la seua web.

2.4 Tipologia funcional de les seus web

Depenent de les funcionalitats i del paper que compleix una seu web respecte a l'entitat que la publica poden establir una classificació amb tres grans grups:

Web presencial

La utilitat principal d'aquest tipus de web és la de donar a conèixer l'existència de l'organització. Acostumen a ser seus menudes que exposen una visió general de diversos aspectes fonamentals de l'organització. Pràcticament totes inclouen els mitjans per posar-se en contacte amb l'entitat (telèfon, e-mail i adreça postal).

Web promocional

És una web presencial que aprofita per publicitar i intentar convencer el visitant de les virtuts de l'organització. En el cas d'una organització empresarial, podria ser una web on es mostre el catàleg de productes o serveis, les tarifes, els descomptes, les ofertes, etc...

Web de servei

Dins d'aquest grup trobarem totes les webs que tenen com a finalitat principal oferir un servei al seu visitant. Ací, per exemple, hi caben els buscadors (www.altavista.com, www.yahoo.com, www.google.com, ...), els fons documentals (www.gnu.org, www.adsl4ever.com, www.php.net, ...), els portals d'informació general (www.elpais.es, www.povet.com, news.vinaros.net, ...), les webs educatives (www.upv.es, www.uji.es, ...), comercials (www.electromercat.com, www.ono.com) i les webs institucionals (www.gva.es, www.seg-social.es, www.ajuntamentdebenicarlo.org, ...)

Usualment les webs evolucionen, des de l'estadi de web presencial, oferint progressivament més prestacions, fins arribar a convertir-se en webs de servei.

3. La web de l'Ajuntament: origen i objectius

3.1 L'origen

La relació de l'Ajuntament de Benicarló amb Internet s'inicia l'any 1995 quan des de l'Àrea d'Informàtica es comença a estudiar l'incipient fenomen d'Internet. Paral·lelament, la Generalitat Valenciana enceta el projecte Infoville. El 1999 l'Ajuntament s'adhereix a la segona fase del projecte convertint-se Benicarló en ciutat Infoville+. Amb açò l'Ajuntament aconsegueix la cesió d'una adreça IP i disposar d'una connexió de qualitat a Internet les 24 hores del dia per a les dependències principals a càrrec de la Generalitat Valenciana. Un cop cobertes les necessitats bàsiques d'accés a Internet es va començar a treballar en la presència de l'Ajuntament de Benicarló a Internet. L'octubre de 2000 es va donar el vist i plau a la primera versió de la web que seria presentada al públic de manera oficial el 2 de maig de 2001.

Els objectius

Els objectius que es van fixar en crear la web i que estan presents en el desenvolupament són:

  • donar a conèixer i promocionar la ciutat de Benicarló arreu del món; i
  • facilitar la relació dels habitants, visitants, empreses i organitzacions amb l'Ajuntament.

Estem parlant, doncs, d'una web amb vocació de servei públic com li correspon a l'organització que l'ampara. Aquest esperit de servei al ciutadà, en l'estadi actual, es concreta en oferir informació que puga ser-li útil o d'interés. Així, en la web podem trobar:

  • l'oferta cultural: cicles d'exposicions, concerts, teatre, concursos, cursos de la Universitat Popular i del Conservatori;
  • els origens i la història de Benicarló;
  • informació sobre el patrimoni històric-artístic de la ciutat;
  • les activitats esportives;
  • informació per al contribuent;
  • les ordenançes;
  • informació sobre l'euro;
  • una completa guia comercial amb una galeria d'aparadors virtuals que pot ser actualitzada pels propis comerços;
  • l'organització municipal corporativa i administrativa amb detall de les funcions de cada departament;
  • l'oferta pública d'ocupació;
  • les licitacions de contractes administratius;
  • impresos i formularis oficials;
  • un espai dedicat a les associacions cíviques locals;
  • els telèfons d'interés;
  • les adreces de contacte amb els diferents departaments municipals;
  • una bústia electrònica de suggeriments;
  • plànol i guia de carrers;
  • una secció dedicada a la informació agrícola;
  • informació meteorològica;
  • ...; i
  • una selecció d'enllaços d'interés on trobar ràpidament les webs locals i les adreces d'Internet que poden resultar de més utilitat per al ciutadà de Benicarló;

La promoció de la ciutat a través de la web l'hem duta a terme, entre moltes altres actuacions, de la següent forma:

  • la informació turística de la ciutat es pot trobar en 9 idiomes: tots els oficials de l'estat i en anglés, francés, alemany i holandés (en preparació l'italià);
  • el comerç de la ciutat compta amb una completa guia permanentment actualitzada on es poden trobar tots el comerços de Benicarló;
  • la carxofa de Benicarló té la seua pròpia secció;
  • ...; i
  • s'ofereix una relació detallada de les instal·lacions culturals, esportives i lúdiques municipals;

Hem de tindre present que per a una part dels visitants de la web, el primer contacte amb la ciutat de Benicarló és a través de la pròpia web. La sensació que els puga transmetre la web serà la primera impressió que es faran de la ciutat. És, per tant, molt important que la web siga capaç de captar la seua atenció i aconseguir que li quede una bona impresió. El disseny, l'estètica, la funcionalitat, la utilitat de la pròpia web actua com a un gens menyspreable mecanisme de promoció. Per tal de dotar d'una estètica de qualitat es va acudir a una empresa especialitzada en el disseny de webs.

Com és fàcil d'observar, l'anterior divisió de les seccions de la web en promocionals i d'utilitat és molt difusa: qualsevol apartat de la web ha de complir simultàniament ambdós funcions. Després de tot, també hem de captar clients arriben per on arriben.

4. El procés de desenvolupament de la web

Per a dur a terme el projecte, un cop establerts els objectius, hem d'analitzar quins són els factors que incidiran, de quina manera i en quina mesura en el seu desenvolupament. Posteriorment ens caldrà determinar les diferents alternatives de realització del projecte, estudiar la viabilitat de cada una d'elles, seleccionar-ne una i executar-la.

4.1 Estudi de l'entorn

A l'entorn on s'ha de desenvolupar el projecte hi trobem condicionants de natularesa diversa: culturals, econòmics, tecnològics, organitzatius i legals entre d'altres.

Factors culturals

El principal condicionant cultural (i si és vol, també legal) intrínsec que detectem és la coexistència de dues llengües oficials a Benicarló. Això significa que els continguts de la web s'hauran d'oferir tant en valencià com en castellà.

Si ens fixem en el conjunt d'usuaris potencials de la web vorem que en podrem tindre:

  • de totes les edats;
  • amb diferents perfils culturals i acadèmics;
  • de diversa condició socio-econòmica; i
  • de distintes nacionalitats.

Per tal de satisfer les expectatives del visitant de la web, s'haurà d'estudiar per a cada secció, el tipus de públic al que va dirigida i triar l'idioma, el llenguatge, la dispossició dels elements, les prestacions i la facilitat d'ús.

Factors econòmics

Per tal de minimitzar les despesses associades al projecte s'ha procurat aprofitar al màxim els recursos publics que l'Ajuntament ja té disponibles: personal, instal·lacions, telecomunicacions, sistemes informàtics, etc. S'ha acudit a la col·laboració amb altres institucions com la Generalitat Valenciana a través del projecte Infoville i la Universitat Jaume I i la Universitat de València amb els estudiants en pràctiques. Per a reduïr els costos d'adquisició i manteniment del software necessari per al projecte, sempre que ha sigut possible, s'han utilitzat les aplicacions i utilitats que la comunitat de desenvolupadors de software lliure posen a disposició de tot el món de forma gratuïta.

Factors tecnològics

L'audiència potencial de la web presenta una gran diversitat des del punt de vista de la tecnologia que utilitza per navegar per Internet. Així, ens podem trobar amb:

  • visitants que disposen de l'última tecnologia amb connexió a Internet a través d'un canal de banda ampla (fibra òptica, ADSL, RDSI, etc.) i d'internautes amb un ordinador de més de cinc anys i connexió a Internet a través de la xarxa de telefonia bàsica;
  • una quasi inesgotable gamma de combinacions de navegadors web (MS Internet Explorer, Netscape, Opera, Lynx, Mozilla, ...), cada un amb les seues versions, cada un amb la seua pròpia configuració (capacitat per soportar Java, Flash, ...), cada un executant-se sobre un sistema operatiu (UNIX, Windows, Mac OS, GNU/Linux, Beos, FreeBSD, NextStep, ...) i cada un soportat sobre una plataforma hardware diferent (PC, Mac, Next, ...).

Aquest panorama unit a la voluntat (inclús, exigència per ser un servei públic) d'arribar a la major quantitat de gent possible es tradueix en l'adopció dels següents criteris de desenvolupament:

  • els fulls webs han de ser el més lleugers possible per tal d'aconseguir una descarrega ràpida i obtindre un temps de resposta acceptable inclús per als clients amb menys mitjans; i
  • adopció dels estàndards més amplament difosos i acceptats (HTML, GIF, JPEG).

Factors organitzatius

Les fonts d'informació que han de nodrir la web de continguts estan disperses entre els diferents departaments de l'Ajuntament. També en trobem fora del propi Ajuntament, com en el cas de les associacions, dels comerços o del Centre de Salut, entre d'altres.

La naturalesa d'aquesta informació és molt diversa. Per exemple, tenim:

  • informació estructurada enmagatzemada en els sistemes informàtics propis de l'Ajuntament: el padró d'habitants, els padrons fiscals, la comptabilitat, la matriculació dels alumnes de la UP i del OA d'Esports, el padró de comerços, els enllaços d'interés, ...;
  • informació no estructurada textual: les ordenances fiscals, les actes de ple i comissions de govern, la carta pobla, les notes de premsa, les comunicacions de les I Jornades Comarcals sobre Internet, ...; i
  • informació gràfica: fotografies, gràfiques, plànols, etc.

La informació que ja tenim disponible en els sistemes informàtics propis la fem arribar a la web a través d'unes passarel·les que s'han dissenyat i construït a l'Àrea d'Informàtica. Les pasarel·les són aplicacions que accedeixen a la informació original i la transformen automàticament en pàgines web que l'usuari pot visualitzar. D'aquesta manera al personal encarregat de mantindre la informació actualitzada no li comporta cap esforç addicional. Com exemple, podem citar la base de dades dels comerços de Benicarló que es manté des de l'Agència per al Foment d'Iniciatives Comercials de l'Ajuntament per a ús intern de la mateixa Agència i que, al visitant de la web se li ofereix en forma de guia comercial.

Per publicar la informació no estructurada textual dispersa hi han dues estratègies oposades:

Centralitzada

Tota la informació fa cap a un responsable que s'encarregarà de processar-la, comprovar-la, re-elaborar-la i publicar-la: el webmaster. Necessitem establir els canals per on fluirà tota la informació fins que arribe al webmaster. El principal avantatge és la facilitat de mantindre un criteri estètic, lingüístic i de contingut, en tota la informació que es publica. El punt més crític és la total dependència que es té de la figura del webmaster a l'hora d'actualitzar els continguts de la web.

Distribuida

En aquesta estratègia, que ha sigut l'adoptada per l'Ajuntament, la responsabilitat de publicar la informació a la web recau en aquell departament on es genera. Ens ha calgut construir un conjunt d'aplicacions per a que des de qualsevol departament, utilitzant les ferramentes que ja tenen disponibles i que ja saben utilitzar, puguen publicar la informació que creguen pertinent en el moment que estimen més oportú. El mateix document que venien preparant per a ús intern, o per donar al públic, en pocs minuts pot estar disponible per a tot el món a través de la web. Només ha fet falta que les persones que han de donar informació a través de la web aprenguen el funcionament de les aplicacions de publicació i seguesquen uns criteris unificats d'estil per tal de mantindre la coherència estètica de tota la web. D'aquesta manera hem aconseguit que els departaments puguen oferir informació de manera completament autònoma sense que els comporte una carrega de treball afegida. En eliminar la dependència del webmaster s'ha guanyat en agilitat a l'hora d'oferir nova informació però s'ha fet més complicat mantindre la coherència estilística. Aquest ha sigut una altre dels motius que ens va decantar per emprar un disseny estètic senzill en la web.

La públicació d'informació gràfica (plànols, fotografies, diagrames, etc), com que no tot el personal disposa de la instrucció ni dels mitjans necessaris, de moment, es fa de manera centralitzada.

Factors dinamitzadors

La creació de la web de l'Ajuntament no és un projecte tancat. Ha d'estar en constant evolució, oferint paulatinament nous contiguts, afegint noves seccions i ampliant el seus serveis. Això, ens ha dut a seguir un paradigma de desenvolupament obert, flexible i modular que ens permeta afegir, modificar i eliminar apartats, seccions, continguts i prestacions de la manera més ràpida possible.

Factors legals

Evidentment, el projecte ha de complir tots els requisits de l'ordenament jurídic vigent. Hem d'assenyalar que fins l'arribada d'una normativa que regule la firma digital no es podrà efectuar de manera segura el desplegament dels serveis administratius que exigeixen acreditar amb seguretat la identitat de les persones.

En el futur, caldrà estar al corrent de la Llei sobre els Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic ara en fase d'avant-projecte.

Factors de seguretat

En tot moment s'ha de garantir que no es produiran accesos no autoritzats a dades confidencials.

Per a vetllar per la seguretat de la informació i previndre intrusions i atacs al servidor disposem de dos firewalls: el primer a les instal·lacions de la Generalitat Valenciana i l'altre a les pròpies dependències municipals.

4.2 El desenvolupament

En el desenvolupament de la web intervenen dos components essencials: els recursos humans i la tecnologia.

Els recursos humans

Per tal de dur endavant el projecte es va crear un equip que assumiria la responsabilitat de crear, mantindre, administrar i promocionar la seu web de l'Ajuntament de Benicarló. Aquest equip l'integren, a temps parcial,

  • el tècnic de promoció econòmica de l'Agència per al Foment d'Iniciatives Comercials, com a coordinador del projecte;
  • l'analista de sistemes informàtics de l'Àrea d'Informàtica, encarregat de la planificació tecnològica; i
  • el programador de l'Àrea d'Informàtica, responsable de la implementació.

En tot el que fa referència a la versió en valencià de la web aquest equip comptaria amb el support de l'Oficina de Normalització Lingüística.

El personal de cada departament s'encarrega de publicar la informació que considera d'utilitat. Per exemple, els cicles de concerts i exposicions les publica el departament de Cultura; Intervenció publica les ordenances fiscals.

La tecnologia

La plataforma

Com ja hem dit, tenint en compte els objectius, els condicionants i els recursos disponibles, s'ha optat per dispossar d'un servidor propi per allotjar la web. Açò ens permet tindre la màxima llibertat possible a l'hora de decidir les ferramentes que utilitzarem, de planificar els nous serveis i de mantindre actualitzada la informació.

El servidor de la web de l'Ajuntament de Benicarló es composa principalment dels següents elements:

  • Un ordinador basat en la tecnologia Intel x86, amplament implantada, fiable i econòmica reforçada amb dispositius d'emmagatzemament SCSI i de backup.
  • El sistema operatiu GNU/Linux. El Linux és una variant del sistema operatiu Unix. Pertany a la familia del software lliure i es distribueix de manera total i absolutament gratuïta. Aquest sistema operatiu ens ofereix la fiabilitat, estabilitat, versatilitat, potència i seguretat necessàries per implantar un servidor web de qualitat. En l'elecció també vam sospesar la quantitat i qualitat de ferramentes lliures per desenvolupar webs que hi té disponibles.
  • Per atendre les peticions de servei de pàgines web dels clients s'ha instal·lat el servidor http Apache. A més de ser també software lliure i gratuït, es calcula que el 52% dels servidors web de tot el món utilitzen alguna de les seues versions.

La implementació

En lloc de tindre totes les pàgines (més de 2700 a dia d'avui) de la web codificades en HTML i emmagatzemades en el servidor, cada pagina es genera en el moment que l'usuari la sol·licita. Per a fer açò, utilitzem principalment el llenguatge de programació php3 que s'integra automàticament en el servidor http Apache. El php3 també pertany a la familia del software lliure i gratuït.

Per escriure el codi font dels programes s'utilitza exclusivament l'editor de texts lliure i gratuït vi.

Per emmagatzemar la informació estructurada fem servir els gestor de base de dades relacionals Postgres. A més d'oferir unes excel·lents prestacions és lliure i gratuït.

Les imatges que apareixen en la web són tractades o creades amb el programa de disseny gràfic lliure i gratuït GIMP.

Com és fàcil d'observar la única inversió en tecnologia que l'Ajuntament ha hagut de fer ha sigut l'adquisició del hardware.

El cost total d'inversió i manteniment en software ha sigut de 0 pessetes.

L'alternativa? Deixo com exercici el càlcul de la inversió que haguera representat la mateixa solució en un entorn Microsoft:

  • Windows NT o 2000
  • Internet Information Service
  • Microsoft SQL Server
  • Photoshop

5. Avaluació de la web

És díficil avaluar l'èxit d'una web d'aquest estil on el que realment compta és el grau de satisfacció dels seus usuaris. El nombre de visites, important per a les webs que es mantenen de la publicitat, només ens és útil per a estudis quantitatius interns sobre l'evolució i la distribució de les visites.

De l'abast que s'assolit fora de l'ambit nacional, tenim constància que la web ha sigut visitada des d'Argentina, Bràsil, Estats Units, Alemània o França.

Respecte al reconeixements aconseguits per la web ens satisfà especialment que el portal cercador.com li haja concedit a la web la màxima qualificació en l'apartat de Política i Institucions i l'haver quedat la web finalista dels Premis Tabarca del 2001 que organitza la Universitat d'Alacant dins de la categoria d'institucions on competia amb més de 400 webs.

També valorem molt possitivament la quantitat de felicitacions i crítiques que hem rebut a través de l'apartat de suggeriments de la web.

6. El futur de la web

El desenvolupament de la web és un projecte viu i dinàmic que anirà oferint progressivament nous serveis. De manera més immediata està previst obrir un servei d'informació temàtic a través del correu electrònic. També està en marxa el Museu Infogràfic que allotjarà les obres presentades al Concurs d'Infografia Ciutat de Benicarló. Està també a punt de presentar-se la nova versió de la secció destinada a les associacions cíviques locals. S'està treballant en la guia de recursos turístics i en augmentar el nombre d'idiomes en els quals oferir la guia turística. Esta en estudi la inclusió d'un buscador intern. Se segueix planificant la implantació d'altres àrees de la organització en la web.

Si volem augmentar la qualitat d'atenció al ciutadà, haurem d'arribar a l'ajuntament virtual. És a dir, a través d'Internet s'haurà de poder fer qualsevol tràmit, consulta o reclamació, amb la mateixa validesa que si es fa de la manera convencional. De moment el principal inconvenient per aconseguir-ho és la implantació efectiva de la firma digital. A partir d'eixe moment instal·lant un servidor web segur podrem incloure a la web serveis com ara:

  • pagament, consulta i domiciliacions de rebuts;
  • emissió de certificats;
  • presentació de sol·licituds i reclamacions;
  • etc...

Buscant una major accessibilitat que faça que la web estiga disponible per al major nombre d'usuaris d'Internet possible s'està estudiant el redisseny la web d'acord amb la filosofia de web optimitzada per a qualsevol navegador que es recull en www.anybrowser.org.

7. Conclusions

La web de l'Ajuntament de Benicarló amb vocació de servei públic intenta millorar l'atenció al ciutadà i promocionar la ciutat de manera que repercutisca positivament en la qualitat de vida de la població. És una web orientada al contingut que anteposa la utilitat a les qüestions estètiques. Construida en la seua totalitat utilitzant software lliure. Està en constant evolució amb un creixement sostingut pels diversos departaments de l'Ajuntament i dels col·laboradors dels qui depén en gran mesura el seu èxit.

8. Fonts de documentació

Per trobar informació sobre els aspectes tractats en aquest document hem acudit a les següents fonts:

9. Llicència

S'autoritza la transmisió, impressió, còpia i difusió d'aquest document en la seua totalitat o en part, per qualsevol mitjà, sempre que es mantinga aquesta nota, es cite l'autoria original i s'indique la manera d'accedir al document original. Els autors agraïrien que en aquests casos se'ls informarà enviant un correu electrònic a l'adreça correu.informatica@ajuntamentdebenicarlo.org.

Creat per fidel el 05/12/2001
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 22/06/2017 15:40 © 2000-2017 Ajuntament de Benicarló