Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
POBLAT IBER DEL PUIG DE LA NAU

4. Les troballes, evidències de la vida d'un poble

LES TROBALLES: EVIDÈNCIES DE LA VIDA D'UN POBLE

Els més de vint-i-cinc anys de treballs arqueològics en el jaciment han aportat un interessant conjunt de materials que permeten apropar-se al tipus de vida que existia en aquesta població fa més de dos mil·lennis. Es pot dilucidar l'estructura social, conéixer alguns dels ritus religiosos i civils i esbrinar les diferents activitats de l'economia que va permetre l'existència durant diversos segles d'una població a la vessant del tossal.

Paisatge i explotació

El Puig de la Nau es trobava enclavat pràcticament en la mateixa orografia actual que veiem en el pla litoral, tan sols destacaríem certa variació de la línia de costa en els extrems, junt a la serra del Montsià i la d'Irta, on el mar banyaria les seues vessants. Quant al paisatge, indubtablement, el canvi ha estat molt significatiu, perquè el poblat ibèric es trobava rodejat d'un camp conreat majoritàriament amb gramínies, com el blat, l'ordi, el mill, algun arbre fruiter que no es pot especificar i l'olivera. S'ha localitzat també una llavor de raïm, cosa que indica la presència de la vinya, encara que segurament poca quantitat. Els podalls i la reixa d'arada trobats en les excavacions són les úniques mostres de les eines usades per a l'agricultura. Menys extensió ocupaven les hortes, que es concentrarien junt als barrancs actuals o alguna font actualment desapareguda. També en el sud-oest del poblat, prop de la localitat de Càlig, hi havia una zona cassetó. Aquests punts, a més, permetien l'existència d'una vegetació hidròfila, així com xicotets boscos de ribera. Més allunyats del poblat, especialment en les serres que rodegen el pla, es localitzaven els boscos de pins i alzines on es refugiava el gat salvatge, el teixó, el linx, la cabra i també en les muntanyes niava l'àguila. Entre els camps de conreu mencionats, creixerien xicotets boscos de pins i alzines on habitarien, aprofitant la proximitat dels camps, la perdiu, la llebre, el tudó, la blanca, la merla, el rabosot i el cérvol. La caça d'alguns d'aquests animals completaven la dieta alimentària dels ibers del Puig de la Nau, basada sobretot en la ingesta de vegetals. Als guarets i a les zones de pastura se situarien els ramats d'ovelles i les porcades, base de l'economia del poblat juntament amb l'agricultura. La situació junt al mar permetia, a més, una explotació dels recursos marins a través de la pesca amb ham i tal vegada també amb xarxa. El marisqueig pràcticament no existia, es limitava a la recol·lecció de petxines en les platges per a la decoració de les cases.

Comerç i comunicació

La ubicació costanera del poblat, la seua situació junt a camins que permetien una fàcil comunicació tant nord-sud com este-oest i els excedents agrícoles i ramaders, va fer-ne un centre d'activitat comercial important. De fet, van arribar fins al poblat productes del sud de França, com indiquen les àmfores massaliotes que transportaven l'apreciat vi d'aquella zona. També van arribar els atuells de luxe que procedien de la contornada d'Atenes. De punts més pròxims com ara l’actual Andalusia venien les saladures i olis, així com el vi de l'illa d'Eivissa. Per tant, en el poblat convergien el mercat púnic i el grec. Per a les necessitats més habituals existia el comerç regional, perquè els mercaders mediterranis tan sols portaven productes de luxe. Els atuells ceràmics podien arribar de la veïna terrisseria del Mas d'Aragó de Cervera. Fins i tot les pedres de granit venien de la contornada de Tarragona, un trasbals de mercaderies que facilitava l'adquisició d'elements per a la indumentària, com és el cas de les peces de bronze, sivelles dels cinyells, fíbules per a subjectar els mantells, anells, penjolls, collars i altres elements de plata i or com segells, arracades, penjolls i braçalets.

Societat i treball

El comerç mediterrani es trobava controlat pels components de la jerarquia social del poblat, el cap de la qual vivia en una casa situada junt a l'entrada de la població. Al poblat viurien els personatges més importants d'aquesta societat ibèrica, completament jerarquitzada, amb un estament aristocràtic de caràcter militar en la part alta de la piràmide social. Els encarregats del culte religiós també habitarien en el poblat. Agricultors, pastors i altres estaments socials de més baix nivell social, viurien en cases disseminades pel camp, junt a les terres de producció agrícola i acudirien a la població per a resoldre problemes comunitaris, tractar amb els dirigents o refugiar-se en cas d'algun tipus d'amenaça externa.

Dins de l'estructuració social pràcticament no estan reflectits els artesans. Algunes mostres d'escòria de ferro o de bronze denuncien l'existència d'escassa activitat metal·lúrgica, però hi ha poques restes per a parlar d'unes persones dedicades a aquesta tasca a temps complet. Segurament les evidències relacionades amb la metal·lúrgia són mostres de les reparacions d'algunes peces de caràcter domèstic o la confecció d'elements per a ús de la mateixa persona que realitza la peça. Altres elements de caràcter productiu artesanal serien les fussaioles i els contrapesos de teler. Les primeres servien perquè l'ús amb què s'obtenia el fil de llana o lli poguera rotar fàcilment. Els contrapesos del teler tenien la funció de mantindre tensos les ordidures en el teler vertical típic de la cultura ibèrica. Aquestes produccions de caràcter tèxtil les realitzarien les dones de la família, per tant, seria un treball de caràcter domèstic. Les teles de major luxe com les tenyides amb púrpura provindrien del comerç mediterrani i serien comprades per a la indumentària dels aristòcrates. Dins del territori ilercavó, al qual pertany el Puig de la Nau, i concretament en el poblat del Coll del Moro de Gandesa, es va localitzar un taller de teixits de lli, el qual per la seua capacitat de producció podria vendre les teles allí confeccionades, almenys a través d'un mercat regional, dins del qual entrarien com a potencials compradors els estaments socials nobles del Puig de la Nau.

Els diferents treballs que es realitzarien, atesa la poca llum que hi hauria dins dels edificis, és de suposar que es durien a terme al carrer, a plena llum del dia, de manera que aquest espai públic es convertiria en prolongació de l'habitatge. Hi treballarien els artesans, teixirien les dones, prepararien el foc per a la llar i, fins i tot, el menjar, on les gramínies eren la base principal, per la qual cosa es necessitava moldre el gra, ja fóra per mitjà de molins de vaivé o rodons. Aquestes activitats o part d'aquestes, era freqüent que es realitzaren al carrer; es depositarien les matèries primeres i s'obririen les portes dels tallers, de manera que aquest espai de davant dels taller quedava pràcticament dins de la zona de treball de l'artesà. També és possible que part dels treballs es realitzaren a plena llum als terrats, ja que aquests oferirien la mateixa o més llum que hi havia al carrer i, fins i tot, seria un espai més ampli que el vial.

Ritus i creences

A través del registre arqueològic es poden conéixer alguns aspectes més complexos de la societat ibèrica, és el cas dels diferents ritus de caràcter religiós o civil que es realitzaven els habitants d'aquest poblat. Així, es poden mencionar les diferents restes de nounats localitzats en els paviments de les cases i també en la muralla, així com soterraments, tant primaris com secundaris, és a dir, soterraments realitzats immediatament després de la mort del nounat o com a depòsit d'ossos de xiquets. També amb unes característiques semblants es troben depòsits d'animals. Aquesta semblança ritual ens porta a pensar que els ossos de xiquets o d'animals són substitució del cos d'un xiquet acabat de morir i, per tant, cabria la possibilitat que inicialment es tractara de sacrificis propiciatoris i que els ossos de xiquets ja morts i els d'animals substituïren el sacrifici del xiquet per a la realització del ritu propiciatori i de protecció de l'edifici on es trobava soterrat. Un altre element localitzat en el jaciment i que suscita gran interés, són les restes de persones adultes que estaven en els carrers. Aquestes restes es van trobar en els nivells d'afonament, per la qual cosa es pot suposar que estarien penjats en les parets, a manera d'exposició pública. Aquesta exposició pública de cossos humans o de les seues parts està documentada tant a través de les fonts escrites com per l'arqueologia. L'exposició servia per anunciar els enemics abatuts a qualsevol persona que passara per davant i amb això augmentar el prestigi de qui havia realitzat la gesta. Un altre depòsit ritual per a protecció de béns mobles i immobles, és l'ocultació del tresoret format per una moneda de plata ampuritana, dos parells d’arracades d'or, un penjoll d'aquest mateix metall i un braçalet de plata.

Encara que de forma casual i destruïda per la transformació agrícola pràcticament en la seua totalitat, al peu del tossal, en la seua part sud, es va localitzar la necròpolis del poblat. Es tracta com és normal en la cultura ibèrica, d'una necròpolis de cremació. Des de feia tres segles aproximadament, els soterraments d'inhumació en cova, propis de l'edat del bronze, van ser substituïts per la cremació del cos en una pira i les restes cremades arreplegades en una urna ceràmica i depositats en un camp obert, sense cap senyal exterior aparent, almenys que haja arribat fins als nostres dies. Junt amb l'urna, o dins d'aquesta, es depositava l'aixovar format per la indumentària que no s'havia cremat, com és lògic la metàl·lica, així doncs hi ha sivelles i fíbules, per exemple. També es soterraven les armes, llances i espases del finat, la qual cosa ens indicava la seua pertinença a l'aristocràcia militar. La necròpolis es situava junt al camí d'accés a la població.

(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)

Creat per llujan el 18/08/2008
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 20/02/2019 15:30 © 2000-2019 Ajuntament de Benicarló