Benicarló
Foto Foto Foto Foto
fletxaValencià fletxaCastellano
retol

Les excavacions al Mas de Fabra descobreixen un jaciment únic i importants troballes arqueològiques

Les excavacions realitzades a instàncies de l'Ajuntament al jaciment del Mas de Fabra han recuperat del subsòl importants vestigis arqueològics i han delimitat un perímetre de l'assentament de vora 2.000 metres quadrats. El jaciment data del segle VII aC i és un cas singular i únic per haver-se conservat en una zona de pla.

Les obres de la variant de la carretera N-340 al seu pas pels terrenys del Mas de Fabra, al peu del Puig de la Nau, van treure a la llum, ara fa dos anys, les primeres pistes del que ara s'ha confirmat com un assentament humà a cavall entre els segles VII i VI aC de característiques ben singulars. El regidor de Cultura, Josep Barberà, i els codirectors de l'excavació, Ramiro Pérez i Miguel Vicente, han presentat la memòria dels treballs portats a terme fins al moment i les conclusions que es desprenen de les primeres investigacions.

El jaciment, que es troba acotat i protegit des del moment del seu descobriment, s'assenta a una parcel·la de 1.800 metres quadrats sense explotar, fet que ha sigut determinant per al seu estat de conservació, que no ha patit els efectes de l'activitat humana sobre les terres, especialment invasiva en les zones de cultiu de cítrics com és el cas dels terrenys que l'envolten. De fet, tal i com han explicat els arqueòlegs, «estem davant de l'únic assentament de l'època en zona de pla que ha arribat als nostres dies».

La memòria científica redactada per l'equip d'arqueòlegs, i publicada en la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló que edita la Diputació, apunta a «una clara influència de la cultura colonial fenícia sobre aquest assentament iber, tal i com reflecteixen les peces ceràmiques recuperades». Ramiro Pérez, codirector dels treballs arqueològics portats a terme a la parcel·la, ha explicat que «les troballes i l'estudi del jaciment permetran crear un discurs històric que ens facilitarà saber qui eren els habitants de l'assentament, a què es dedicaven i amb quines cultures es relacionaven».

Les troballes

Els treballs a la parcel·la del Mas de Fabra han tret a la llum la base o cimentació dels murs i diferents estructures excavades a terra, com una gran sitja que podria haver servit per emmagatzemar gra i cereal. Tanmateix, s'han descobert els suports dels pals que sustentaven les teulades de les edificacions, i que, curiosament, amaguen elements simbòlics com petxines o caragoles que complirien una funció ritual.

Els treballs han recuperat nombroses peces d'origen iber, entre les quals destaca un vas que contenia una pasta blanca que podria ser calç. Donada la transcendència i singularitat de l'assentament, alguns dels materials descoberts s'estan analitzant al CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques). Entre els fragments recuperats, destaquen nombroses peces d'origen fenici, fet que apunta a què el jaciment es correspondria amb una comunitat humana dedicada a l'activitat comercial. Paral·lelament, el descobriment de plats d'una vaixella de luxe i altres elements de cuina de certa sofisticació, vindrien a demostrar que ens trobem davant d'una col·lectivitat de rellevància en l'estructura social de l'època.

El regidor de Cultura, Josep Barberà, ha compromès «tots els esforços de l'Ajuntament per a posar en valor aquest jaciment únic». Barberà ha assegurat que la troballa «ha d'animar-nos a impulsar una ruta ibera conjunta amb els municipis del voltant que satisfaça les inquietuds culturals dels turistes que ens visiten», ja que «els jaciments de la nostra zona geogràfica articulen un discurs històric al voltant de la proto-història que es pot convertir en un potent reclam turístic».

Creat per rmelia el 28/02/2017
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 20/07/2017 13:40 © 2000-2017 Ajuntament de Benicarló