Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
HISTÒRIA DE L'EDIFICI

4. Vi CARLON

VI DE CARLON

De tot quant antecedeix és fàcil deduir que el vi va marcar la pauta del desenvolupament econòmic i social de Benicarló al llarg dels segles XVIII i XIX, desenvolupament que va aconseguir el màxim nivell durant el període comprès entre 1875 i 1910. Al mateix temps i entrats ja al segle XX, aquest mateix vi, o millor dit, les circumstàncies que li acompanyaven, van anar l'origen de la decadència de Benicarló la producció de la qual i economia s'havien vist orientades per raons conjunturals cap al monocultiu de la vinya, i no puc o no va saber reaccionar a temps davant la crisi de la viticultura que, de la mà de la fil·loxera, va començar a sentir-se en aquest país a partir dels primers anys del segle actual. El període entre 1875-1910 abasta doncs el màxim apogeu dels vins del Maestrat i de Benicarló, però al mateix temps la decadència d'una economia i la quitança d'un vi excepcional, el CARLON, que havia adquirit justa fama per gran part del món.

El vi CARLON és una antiga denominació d'origen per a uns brous que, procedents al principi de agre benicarlando, eren ja coneguts a partir del segle XV per tots els països de l'àmbit mediterrani i del nord d'Europa; posteriorment, quan la creixent demanda del CARLON va superar els límits de l'excedent local i els comerciants d'aquí van ampliar els seus cellers i les van acabar d'omplir amb els vins que adquirien en poblacions veïnes, aquesta denominació d'origen va abastar a tots els vins de la comarca que eren elaborats i comercialitzats pels mercaders instal·lats a Benicarló.

Arribats a aquest punt bé caldria preguntar-nos la raó de la fama adquirida pel vi CARLON: què s'oculta després d'aqagro en catalauesta antiga denominació, com eren i quins van ser les característiques i propietats de tan benvolguts brous?

És del tot evident que la denominació de VI CARLON deriva de VI DE BENICARLON, o VI DE BENICARLÓ com també en ocasions apareix escrit. Aquesta reducció es va convertir en sinònim i alhora en denominació d'origen de reconegut prestigi internacional per als vins de Benicarló en particular i del Maestrat en general. D'ells ens han parlat alguns autors moderns i contemporanis i vegem si entre tots ens aclareixen quins van ser les virtuts d'aquests vins.

Viciana per exemple, cap a 1562, va dir que les majors collites de fruits de Benicarló eren dos: “la una de vi blanc i negre molt bo, de la qual agafen 170.000 càntirs. L'altra de garrofes…”.Per la seva banda Vicente mars, en La Fénix Troyana (1681), apunta que el vi blanc de Benicarló “haze avantatge a tots els de Reyno”

I m. Laurent Lipp, en el seu Guide donis négocians…1973, diu textualment entre altres coses: “El comerç de Benicarló consisteix principalment en l'exportació de vi i aiguardent, però sobretot dels vins vermells que els seus voltants produeixen abundància; són de molt color, la major part secs, i d'una força capaç de poder suportar llargs viatges sense espatllar-se el que fa que siguin molt benvolguts”.Dos anys després, en 1795, apuntava Cavanilles referint-se al vi de Benicarló, Vinaròs i Peníscola: “… és preciós i molt benvolgut pels estrangers per ser fort, espès i negre, condicions pròpies parell poder sofrir les qualificatius tots ells que denoten una sèrie de propietats que indubtablement van deure tenir.

Quant a les exportacions del CARLON suposaven una mitjana de 30.000 Hl. A l'any durant l'etapa final del segle XVIII i principis del XIX. En 1834, sense avaluar els enviaments a hispanoámerica, van ser embarcats més 40.000 Hl. Repartits entre el Regne Unit (40%), Amsterdam, Hamburg i Sant Petersburg (20%), Livorno i altres ports d'Itàlia (17%), Brasil i Estats Units (13%) i França (9%) (30).

Però, tot arriba a la seva fi i al vi CARLON li va arribar el seu en l'últim terç del segle XIX, quan la demanda veient-se augmentada extraordinàriament. Els comerciants- vinaters de Benicarló, abans el gran negoci que els oferia la massiva exportació a França de vins comuns, de l'any, per esmenar la manca que d'ells tenia el nostre país veí per causa de la fil·loxera, van preferir la quantitat a la qualitat i van renunciar a la tradicional elaboració i envelliment dels seus famosos brous. Paradoxalment, quan major era la producció i exportació dels vins del *Maestrat, quan l'auge comercial i econòmic de la viticultura benicarlanda no podia oferir millors perspectives, va sobrevenir l'holocaust del vi de CARLON. Quatre centúries de tradició i prestigi durant, les quals, com ja es va apuntar en un altre moment, hi havia el CARLON delectat als més prestigiosos paladars de l'aristocràcia europea, van ser menyspreats a canvi del negoci fàcil. Això, que hagués pogut ser passatger, conjuntural, es va agreujar amb l'arribada de la fil·loxera a aquesta comarca i en pocs anys el vi CARLON, que havia pregonat per tot el món el nom i la fama de Benicarló, va passar a la memòria col·lectiva del poble com un record, un nom que evocava passades glòries. Només això.

Creat per psiguenza el 08/09/2011
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 21/02/2019 15:57 © 2000-2019 Ajuntament de Benicarló