2.Interior de l'Església

La Nau

El temple té una planta d'una sola nau de creuer i capelles laterals entre els contraforts. Es pot apreciar bé des de l'exterior, però passa desapercebut des de l'interior mitjançant els grans arcs que comuniquen les capelles entre si, donant-li un aspecte de naus laterals.

La Cúpula

La cúpula de creuer sense llanterna accentual el sentit de l'espai tancat o concepte còsmic, corb. La coberta del tram del presbiteri està composta per una cúpula rebaixada, cosa poc freqüent a les nostres terres. A ella se li afegeixen les cúpules de les capelles, que si tenen llanternes.

La Llum

Un aspecte molt important a tractar és la llum del temple. Les llanternes de les cúpules donen solució a aquest problema. Estan aporten una llum tènue o llum zenital. Un altre dels recursos són els grans finestrals en el frontis i el creuer, així com els finestrals que existeixen sobre la cornisa. El sistema de cobertes és de voltes amb llunetes, sobre el creuer de la cúpula sobre petxines, sense tambor, llanterna i il·luminació pròpia. En la capella major hi ha una cúpula vaída, i les capelles laterals cobreixen amb cúpules sobre petxines i amb llanternes.

Decoració

El caràcter tardà de la decoració es limita pel que fa al buc major, a unes rosetes en els arcs i algun motiu discret de rocalla en escaiola. Destaca la poderosa cornisa de fris corregut, l'element inferior del qual sobre els capitells s'interromp en la linea trencada cap als arcs corresponents a les capelles laterals. Aquestes són de per si més aviat de caràcter estàtic, creant en conjunt un espai assossegat i en repòs. Per això, el trencament i interrupció causada pels elements secundaris, igual que l'exterior, altera considerablement la concepció noble d'origen.Alguna cosa semblança succeeix amb certs elements decoratius en pintura d'arcs i voltes i amb algunes de les pilastres i arcs laterals. Dignes d'atenció malgrat la seva duresa i qualitat artística són els motius de les petxines de la cúpula major, es tracta de les figures retallades sobre fons clar, envoltades d'elements merament ornamentals. Representen a:-Moisès: Aparició de la divinitat (en forma de nen) en l'esbarzer ardent.-Ezequiel: Porta com a distintiu una casa-Isaïes: El seu distintiu és una vara florida

Altar Major

L'altar major del temple de Sant Bartolomé va acaparar l'atenció i l'impuls econòmic dels feligresos benicarlandos durant una dècada sencera, concretament entre 1947/1957.Durant 1948 es van recaptar fons per a la seva construcció i en 1949 s'ultimava el projecte en el qual s'aprofitaria tot el marbre col·locat com a base del projecte anterior. En 1950 va ser inaugurada la 1º fase de l'altar major, que abasta el sòcol de marbre i el primer cos, exempts de decoració. Es va decidir modificar el curs de l'obra i en comptes de deixar la decoració per a la part final de l'obra es va començar la decoració del cos central de l'altar.La imatge de Sant Bartolomé que ho presideix va ser un obsequi d'una feligresa. L'escultura és d'un notable mèrit artístic i està excel·lentment policromada. En 1953 va ser col·locada en l'altar major i inaugurada el dia de Sant Bartolomé d'aquest mateix any.Però l'altar no estava definitivament acabat. A causa que resultava estret i desproporcionat pel que fa a la seva altura, s'àmplia, s'embelleix i s'acaba l'altar aprofitant al màxim l'obra fins llavors realitzada. S'afegeix un altar de pedra i el dia de Santiago Apòstol de 1957 va haver-hi una festa popular amb motiu de la inauguració i consagració de l'altar major.