Benicarló
Foto Foto Foto Foto
fletxaValencià fletxaCastellano
retol
CONVENT DE SANT FRANCESC

5.Vida a l'Ordre

La vida dels franciscans alcantarins del Convent de Sant Francesc de Benicarló

L'austeritat que aplicaven a la construcció dels convents era sols una conseqüència més de la seva filosofia i mode de viure. Aquesta austeritat l'aplicaven al seu dia a dia, seguint la línia marcada primer per Sant Francesc d'Asís i posteriorment pel reformador Sant Pere d'Alcàntara.

El Convent s'organitzava mitjançant jerarquies; el superior del Convent era el guardià, després anaven els religiosos, que eren predicadors i confessors, després els llecs, que s'encarregaven del menjador i de la porteria del Convent, els pretendents o aspirants, que estaven a prova i es dedicaven a l'hort, a la cuina i a demanar l'almoina. Els donats eren els homes que ingressaven al Convent ja de majors i les seves tasques eren les de l'hort, la cuina i també l'almoina i finalment els coristes eren els estudiants del cor.

Aquest convent de franciscans alcantarins descalços, al igual que tots, tenien unes normes molt estrictes i severes referents a la pobresa, al desdejuni, a les disciplines i al son.

Seguien la Regla primitiva de pobresa, penitència, d'oració litúrgica i de meditació. Posposaven la preparació intel·lectual a la preparació sobrenatural per l'apostolat, mitjançant l'exercici de totes les virtuts.

Per a ells mateixos aplicaven la correcció i la penitència, pels demés la predicació de l'exemple, de l'amor, de la paraula i de l'estima per damunt de tot.

Anaven descalços, feien grans penitències, desdejunaven pa i aigua 120 dies a l'any i sols se'ls permetia menjar carn i llet als més malalts. Vivien de les almoines i recompensaven als feligresos amb els beneficis espirituals.

L'edifici també va servir com a lloc d'enterrament per als frares, així com també està documentat l'enterrament de persones de Benicarló durant el període de 1752 i 1805, en un total de 51 enterraments.

Durant el primer segle d'existència del Convent es prenia l'hàbit franciscà. Alguns foren homes de grans qualitats espirituals i humans, com Fra Gabriel de l'Olm o Fra Lleó Pérez.

En aquest convent també van viure tres serfs de Deu, enterrats en el propi edifici;

Fra Francesc Ordoñez, de Lleó, que va morir a principis del segle XVII sent guardià, és a dir, el superior del Convent, va tenir una vida exemplar, sent un gran predicador. Conte la llegenda que treia els dimonis dels endemoniats. Va preparar la seva pròpia tomba, on va ser enterrat. En documents de l'Ordre es relata que molt de temps després de mort el seu cos encara estava incorrupte i sencer.

També hi ha constància de la vida de Fra Miguel Borrás, que va ser un religiós llec, de vida angèlica. En 1582 va sentir uns càntics en l'Església, va baixar a ella i va veure unes llums resplendents però sense cap figura. Finalitzats els càntics va sentir una sola veu que va cantar una cançó de difunts, pel que es va quedar estupefacte. També conten les cròniques que estava Fra Miguel per a enterrar quan va obrir tres vegades els ulls, i amb cara de felicitat va mirar el crucifix .

Fra Gabriel Franco va viure al segle XVI, dedicant la seva vida a l'oració, al silenci i a la regla, sent molt poca la documentació que ens ha arribat d'aquest fra.

També està documentada la història de Jerónimo Fox, un home de Benicarló i seglar molt devot de Sant Francesc, sent Cofrare del Cordó, de la Tercera Ordre. En 1595, Jerónimo va anar a moldre blat al molí d'Ulldecona, i quan tornava, ja tard, se li va caure el carro amb tota la farina a terra. Va intentar replegar-la, però no hi havia manera, així que desesperat va dir “no hi haurà un dimoni que vulga ajudar-me!”, i en eixe moment se li va aparèixer un home tot vestit de negre que ràpidament el va ajudar a carregar la farina al carro. Quan van acabar, li va demanar alguna cosa a canvi del servei. Jerónimo li va preguntar qui era, al que l'home desconegut li va respondre que era aquell que ell havia cridat, el dimoni. Llavors Jerónimo va demanar ajuda a Sant Francesc, agafant-se amb força al cordó que duia cenyit a la seva cintura. El dimoni va exclamar gritant “Ai quan de mal ens fa el cordó d'eixe francisquet i el seu convent a Benicarló!”, desapareixent en eixe moment. Jerónimo va marxar correns al Convent, on va explicar tot el que li havia succeït. Al dia següent els franciscans van predicar en el púlpit i van explicar la història. Molta gent es va fer devota del cordó i també del Convent. Jerónimo, agraït, tots els anys enviava al Convent dis cànters de vi en reconeixement al gran benefici.

En 1606, en el Capítol General de l'Ordre, celebrat a Toledo, es va ordenar que tots els convents tingueren Terciaris franciscans. En Benicarló va existir la Tercera Ordre des de 1595.

Creat per rmarti el 10/08/2011
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 18/04/2019 14:07 © 2000-2019 Ajuntament de Benicarló