Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
MUCBE

Exposició fotogràfica 'Quan dormen els arbres' de Lluís Ibáñez Melià (Penya Setrill)

Exposició fotogràfica «Quan dormen els arbres»

ATENEU DE NATURA - FOTOGRAFIES DE LLUÍS IBÀÑEZ MELIÀ

Del 16 de gener fins al 16 de febrer de 2020

Lloc: Mucbe.

Organitza: Penya Setrill (Benicarló) - Regidoria de Cultura.

El proper dijous, 16de gener, a les 19.00 h, s'inaugura una exposició de fotografia de l'Ateneu de Natura: «Quan dormen els arbres» del fotògraf Lluís Ibàñez Melià, nascut a Benicarló, i que s'exposa al Mucbe (Museu de la Ciutat de Benicarló) de la mà de la Penya Setrill. L'exposició romandrà oberta fins al dia 16 de febrer de 2020.

Catàleg de l'exposició

- - - - - - - - - -

QUAN DORMEN ELS ARBRES

Ara, és negra nit al cor de la Tinença de Benifassà. La lluna és nova i s'han presentat tots els estels, tots.

S'ha entaulat el silenci i fa un punt de fred: els arbres dormen.

Quan dormen els arbres, tothom els imita.

I encara els pocs que vetlen respecten, de forma exquisida, la quietud. Ningú, ni l'oïda més fina del ratolí, sent que gira el coll el gran duc. Els senglars i els teixons han baixat al fons de la vall, vora riu, per menjar.

Les cabres salvatges, seguint una precaució genètica, dormen al fons del carrascar sense fer el més mínim soroll, tot i que fa més d'una centúria que no les cacen els llops.

Quan dormen els arbres, muden la respiració.

Mentre somien, no expulsen oxígen, no ens omplin la dispensa de l'atmosfera perquè nosaltres, desagraïts, puguem respirar. Ni inspiren anhídrid carbònic, reduint com poden el que nosaltres, desconsiderats, afegim a la Terra. No cal patir, però, només desperten tornaran als seus treballs quotidians: a fer sucre de la llum del sol i a baratar CO2 per oxigen. Ho fan per ells mateixos, per seguir vivint i deixar la llavor per a la generació següent. Com tots els ésser vius. Però amb una discreció i un altruisme esplèndids. Nosaltres ens ho trobem tot per atzar i no li donem importància, com al pa regalat que no se sap apreciar. Sovint ens oblidem que som uns paràsits. Tots els animals ho som. Per viure, ens hem de menjar els vegetals o uns animals que han menjat prèviament vegetals o uns animals que han menjat animals que a la seua vegada s'havien alimentat devorant vegetals. Per viure hem de respirar l'oxígen que ell ens alenen. En canvi, ells, que mouen la roda i són el principi de tot, callen i quan es pon el sol descansen. Ara que dic això necessito pensar que dormen tranquils i que no els vindrà el malson d'un foc o d'una motoserra elèctrica o del traçat d'una carretera nova.

Quan dormen els arbres, els homes també coven la són i els somnis.

Encara que a l'esquerpa, feréstega, tan salvatgement bella Tinença de Benifassà en resta poca, de gent, molt poca, i arraconada en pobles menuts. Els masos fa anys que resten orfes. Cap llum els destorba ni emboira la volta del cel.

Quan dormen els arbres, ningú els guaita el són.

O potser sí: un caçador d'imatges, que els vol robar l'ànima. Lluís Ibàñez Melià (Benicarló, 1955) va encetar fa anys el projecte de fotografiar "Arbres amb nom propi". Al darrera, hi ha una reflexió profunda sobre el paisatge i la interacció entre els humans i l'espai. Al davant, l'amor pel propi territori. Tot passat pel sedàs de la seua estètica, en aquest treball, clàssica, sòbria, elaborada sense que es note, i amb un punt de preciosisme.

A Ateneu de Natura hem volgut recuperar algunes de les fotografies de Lluís Ibàñez per mostrar-les a tothom.

Perquè ens estimem el patrimoni natural i perquè ens agradaria compartir l'estima amb la gent. Si, al remat, us mireu amb bons ull els arbres, n'haurà valgut la pena. Deixeu-vos portar: mireu-ho i ja està. No hem establert cap compromís. No és el mateix que viure-ho, és cert, però si per uns instants obriu bé els ulls i deixeu navegar el cervell us podreu fer una idea petita d'allò que se sent quan dormen els arbres al cor de la Tinença.

Enric Forner i Valls

Comissari de l'exposició

_ _ _ _ _ _ _

Lluís Ibàñez Melià

"Vaig néixer a Benicarló al 1955 i amb estudis d'una significància mínima en el món de la fotografia. M'he dedicat professionalment a l'ensenyament (música) i des de fa uns quants anys estic interessat en l'estudi i la pràctica de la fotografia. Com a estudiós del paisatge, em sento particularment compromès amb el meu territori vernacle, les comarques del nord de Castelló i en elles he desenvolupat la meva activitat, escarbant en els diferents estrats del paisatge i que he materialitzat en diferents projectes : "Pel port", recerca i geolocalització del diferents rastres que l'home ha deixat: masos, camins, fonts, pous, ... "Orquídies del Port" fotografiant les mes de 50 espècies d'orquídies, "Arbres amb nom propi", recerca i geolocalització d'aquells arbres que han tingut la significació suficient com per a que l'home els transformés en conspicus al batejar-los i l'actual projecte en el que estic treballant "Paisatges de conflicte i confluència" sobre com va afectar la guerrilla antifranquista i la seua repressió als masovers.

Creat per david el 10/01/2020
© 2000-2020 Equip Desenvolupament Web Imprimir