Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
EXPOSICIONS 2012

Exposición "D.O. II Muestra colectiva de artistas de Benicarló"

EXPOSICIÓN "D.O. II Muestra colectiva de artistas de Benicarló"

Del 13 de diciembre de 2012 al 3 de marzo de 2013.

INAUGURACIÓN:

Jueves, día 13 de diciembre de 2012, a las 19:00h.

PRESENTACIÓN:

Uno de los objetivos fundamentales de la Concejalía de Cultura es fomentar y dar soporte a los artistas locales, aumentando la programación pictórica con sus manifestaciones artísticas.

Por este motivo y por segundo año consecutivo, se ha programado esta 2ª exposición colectiva de artistas de Benicarló, de artistas que son para nosotros Denominación de Origen ("D.O.")

Como concejala de Cultura, es para mi un verdadero placer poder presentar-les a estos trece artistas, unos profesionales con una larga trayectoria pictórica y con numerosas exposiciones que, de alguna manera, representan el nombre de Benicarló fuera de nuestro territorio.

Este es un proyecto creado conjuntamente con el objetivo de que sea perdurable en el tiempo, por tal de poder colaborar y crear muestras conjuntas, que ya no solo se puedan exhibir en el Centro Cultural del Convento de San Francisco, sino que nuestro arte también se pueda trasladar y exhibir en el exterior.

Nieves Eugenio Bayo (Concejala de Cultura).

---

ALFREDO ALTABÁS FELIPO

Desde hace más de veinte años, mi interés por el mundo de la pintura ha ido creciendo. La mayor parte de estos años los he dedicado al dibujo y la acuarela.

Actualmente, los proyectos que estoy llevando a cabo se centran en el estudio y la experimentación con acrílicos y técnicas mixtas.

En la creación de mis obras busco plasmar realidades sociales con una mirada particular y divergente, mezclando imágenes y creando polyopia.

JESUS MAESTRO

Jesús Maestro nació en Zaragoza en 1977. Estudió la Licenciatura de Bellas Artes en Valencia. En su pintura se pueden diferenciar tres tendencias fundamentales. En primer lugar, una estética muy personal y reconocible dentro del campo del expresionismo abstracto, con un uso muy elaborado de las texturas matéricas y visuales. En segundo lugar, una serie de pinturas figurativas llenas de elementos inquietantes que remiten al surrealismo y al simbolismo: por fin, las obras realizadas en los últimos años son habitualmente figuras femeninas realizadas con una sencillez que contrasta con la elaboración de sus anteriores pinturas.

ROMAN DOMENECH

«Per als qui estem acostumats a veure art, podria dir-vos que Roman Doménech utilitza el llenguatge de l'expressionisme, l'abstracció i el graffiti.

Ell, com la majoria dels veritables artistes, fa servir l'art per a expressar un estat d'ànim i uns sentiments que, si fóra escriptor, els transmetria mitjançant la paraula: empra els mots per a utilitzar-los com a grafia plàstica i a més per a donar-nos indicis del que ens vol dir.

Dies de la setmana (preocupació pel temps que passa o que falta per a fer alguna cosa).

Petjades que fugen, algunes d'aquestes d'infant (inconformisme i temor pel món que ens ha tocat viure).

Però no ens quedem aquí. N'hi ha moltes més i segurament, algunes, lliguen amb el que sent l'espectador. Aquesta es la màgia de l'art.»

Carme Espinet. Galerista.

ROSA SORIANO

Benicarló, 1968. Licenciatura en Belles Arts, Universitat Politècnica de València, 1993. Professora titular d'ESO i batxillerat públic, 1997.

Rosa Soriano i el verb que es féu carn.

Rosa us dóna la bencinguda al seu món amb un espill. Ella ja sap perfectament què es fa.Res del que Rosa ha disposat al vostre camí no és ni descurat ni atzarós. Com al Tao, Rosa penja un espill al llindar de sa casa. En revelar la naturalesa real de les influències malèfiques, l'espill les allunya protegint-nos del mal. I l'espill de Rosa és terrestre, rectangular, ens prepara per a la puresa del que vindrà perquè ja d'entrada l'espill revela la veritat. Sobre l'espill de Rosa, paraules. Paraules d'anada i tornada i encara més: el primer poema. Després vindran Miguel Hernàndez, Estellés, Silvio Rodríguez, Manel Garcia Grau i César Vallejo, grans noms, grans parauladors (paraula inventada).

Rosa se sent joiosa amb la paraula. Els qui la coneixem sabem que és dona de paraula, i de paraules. El mot és en l'humà així com en totes les coses, però a mi em sembla que el mot habita amb particular prodigalitat aquesta artista. La paraula va germinant com el propi principi de la vida als seus quadres, en l'ou còsmic. Observeu atentament, hi trobareu la primera obra on Rosa reflexiona sobre la paraula: aquella paraula-sement donada a l'home mascle que penetra l'orella femella i baixa fins la matriu per fecundar el germe i crear l'embrió.

La Rosa ens suggereix un viatge per la tendresa i la víscera. Tendresa i víscera, la Rosa, a parts iguals. No li oferiu resistència, deixeu-vos captivar per aquells petits estoigs d'acuradíssima confecció. Recorden petits joiells sobre seda. D'entrada ens inquietaran la víscera, de mica en mica, però ens endoliran l'esperit : SOS-i-ego. Ho veieu? Traspasseu el llindar de la porta amb aquells nens blaus, els que xuten la pilota, al darrere hi galopa l'unicorni.

L'art de Rosa participa així de la concepció cosmogònica de molts pobles: el verb, la paraula de Déu és moviment o vida de la divinitat i totes les llengües, les forces, els colors resideixen en el verb o la paraula. I el verb es farà carn. Rosa s'ofereix, es brinda generosa a la paraula per tal que la paraula fecunde el que duu a dins. I és que és ben sabedora que el mot és l'acte inicial, d'aquí el terrible poder de la maledicció, que és una arma absoluta. En Rosa, però, el mot és benedicció, és el tòtem invocat que dóna vida en ella, és el símbol més pur de la manifestació de l'ésser que es pensa i expressa a si mateix.

Olga Suàrez de rodonorsinvictes

Catàleg de l'exposició

Creat per david el 11/12/2012
© 2000-2019 Equip Desenvolupament Web Imprimir