Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
CASA SANTA CÀNDIDA

Història de la casa

Arquitectura agrícola del Maestrat

L'arquitectura popular del Maestrat s'ha anat definint amb el pas dels anys gràcies a la pràctica de l'agricultura. Aquesta terra de llauradors ha donat lloc a casetes disperses en el medi rural i a cases tradicionals de tipologia urbana.

La sénia és el nom que es dóna en tota aquesta zona a les finques de regadiu. Aquest nom troba els seus orígens en el fet que cada finca tenia la seua caseta de camp i al costat sempre hi havia la corresponent sénia de cadufs per abastir-se d'aigua.

Aquestes casetes eren molt senzilles i menudes. Tenien una forma quadrada i el seu mobiliari es reduïa a unes cadires, una taula, unes banquetes, els ribells o cossis i els utensilis de la cuina i de la neteja personal.

Hi havia altres elements sempre presents a la sénia, com les quadres, el parral, la pallissa, el galliner, la bassa o el safareig.

Les casetes de camp era on els llauradors passaven els períodes estivals, quan hi havia més hores de sol i quan el treball es prolongava de sol a sol.

Per contra, els hiverns els passaven en les cases tradicionals de tipologia urbana, quedant ja molt poques d'elles degut a la gran transformació que han sofrit les ciutats.

Conscients de que cada volta són menys les cases típiques benicarlandes que conserven la seua estructura, l'Ajuntament de Benicarló va adquirir en 1987 aquesta casa amb la finalitat de conservar el patrimoni agrícola de Benicarló.

La casa conste d'una planta baixa, una planta primera amb altell, planta segona i perxe amb terrassa. En total la casa té una alçada de 7,8 metres de façana, sent cadascuna de les plantes d'estructura rectangular i d'uns 40m2 aproximadament.

La planta baixa

La planta baixa és la que més denota quin va ser l'ofici dels seus propietaris. Sols entrar ja ens rep la seua portalada de fusta original, amb una amplitud pròpia que permetia l'entrada del carro i on encara avui en dia es conserven les marques en les pedres del terra, indicant-nos que era per allí per on passaven les rodes del carro. La porta conserva també la gatera, espai per on entrava i sortia al carrer el gat de la casa.

La planta baixa està dividida en dos parts, per un costat l'entrada, per on trobem els cubs, de grans proporcions tots dos, i el safareig. Els dos cubs estaven connectats, el que ens indica que es destinaven al mateix ús; l'emmagatzematge i la fermentació del vi. Estaven tapats per gruixuts taulons de fusta mòbils, permetent que es poguera airejar, així com l'accés al seu interior. Per un altre costat, el safareig encara conserve les manises originals, així com la pica de pedra de forma arrodonida. En el fons trobem la quadra, amb la seua"menjadera" de fusta. Finalment, baix les escales i a ras del terra, es trobe el comú.

La primera planta

Pujant per les escales s'accedeix a l'altell, connectat amb la cuina i sent aquest l'espai intermedi i el més utilitzat per trobar-se la xemeneia o la llar, la que els proporcionava aliment i calor. En aquesta planta es trobava un traster i una alcova o rebost, convertides avui en dia, la primera en el bany i la segona utilitzada encara com a rebost.

La segona planta

L'estància intermèdia o planta segona estava formada per alcoves, sent aquesta planta la que més es va anar transformant pels seus propietaris amb el pas dels anys. Si en els seus orígens era un espai separat per cortines; n'hi havia de fil, de lli, de llenç, etc., i amb més o menys grossària, posteriorment es va entrebigar l'estància per a separar les diferents habitacions, contant-nos algunes veïnes del carrer que era la part més exterior, on està el balcó, la zona que van convertir en una estància a mode de menjador ja en els darrers anys.

El perxe

El perxe era la planta més elevada de la casa, amb el sostre de teules inclinades i que s'emprava per emmagatzemar les collites de panís, blat, tomaques de penjar i també per a que es resguardaren durant la nit els animals de la casa, que solien ser conills i gallines.

Creat per llujan el 14/02/2014
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 20/10/2017 13:42 © 2000-2017 Ajuntament de Benicarló