Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
HISTÒRIA

Breu cronologia històrica de Benicarló

El nom de Beni-Gazló apareix per primera vegada en documents que es refereixen a una alqueria àrab i aconsegueix la seua Carta Pobla el 14 de juny de 1236 amb el nom de Benicastló.

14-6-1236 Carta Pobla

La zona va ser conquerida per Jaume I; és per mandat d'aquest rei quan se li concedeix la Carta Pobla i passa a denominar-se Benigazlum o Benicastló, en terme de Peníscola format per un petit nucli de població i que depenia d'un altre major, en aquest cas de la jurisdicció del Castell de Peníscola.

A partir d'aquesta concessió a 30 Repobladors amb els seus respectius servidors i famílies, Benicastló va començar a adquirir certa entitat com a població i prompte els seus habitants intenten emancipar-se de Peníscola.

16-8-1246 Ferreria

El 16 d'agost de 1246 se li concedeix l'explotació d'una ferreria i d'un forn de coure pa; el 1294 passa tot el seu terme a pertànyer a l'Orde del Temple, situació que dura fins 1319 en què la seua administració passa a poder de l'Orde de Montesa.

24-3-1250 Cessament de guàrdies al castell de Peníscola

Jaume I va dir als de Benicastló que en avant no sigueu "obligats a fer cap guàrdia en el nostre Castell de Peníscola, ni a pagar cap cosa per aquesta guàrdia a l'alcalde d'aquest Castell, sinó que sigueu en avant francs i lliures a perpetuïtat d'aquesta guàrdia".

1318 Descarrega de mercaderies a platja de Peníscola

Jaume II ordena al batlle de Peníscola respectar el fet que els veïns de Benicastló puguen carregar i descarregar mercaderies en la seua platja.

1326 Ampliació del terme municipal

L'any 1326 s'amplia el terme de Benicastló expedint la Carta del Bovalar del lloc de Benicastló.

1359 Independència de Peníscola

Benicastló s'independitza de Peníscola.

1370 Descàrrega de mercaderies a platja de Benicastló

Aquest any 1370 se li concedeix per Pere II d'Aragó, un important privilegi com és el de poder embarcar i desembarcar en les seues pròpies platges qualsevol tipus de mercaderies lliures de cap classe d'impostos.

12-7-1490 Ordres de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic ordena des de Granada que Benicastló deixe de contribuir a Peníscola. En teoria, amb l'emancipació jurisdiccional i potestativa de 1359, Benicastló va deixar de ser lloc per a convertir-se en vila.

20-10-1523 Títol de Vila

Per la seua lleialtat a l'emperador Carles I i a l'Orde de Montesa, l'any 1523 se li concedeix el títol de Vila a Benicarlon, amb tots els privilegis que aquest títol implica, com és el de celebrar una fira anual set dies abans i després de la festivitat de Sant Bertomeu.

1556 Assalts turcs

La vila de Benicarlon és assaltada pels pirates turcs.

Segle XIX

Guerres Carlistes

El segle XIX Benicarlon va ser escenari de nombroses accions bèl·liques, assetjada per les tropes franceses el 14 d'agost de 1810, i per Serrador durant la Primera Gerra Carlista el 1835 i 1837; però possiblement l'acció més cruenta va ser l'assalt de Cabrera en la Guerra anteriorment esmentada el dia 23 de gener de l'any 1838.

Producció vinícola

De gran importància va ser la producció de vi a finals del segle XIX, l'anomenat Vi Carlon, que constituïa la major font de riquesa de la ciutat. Com exemple direm que el 1890 van ser exportats 17 milions de litres

1883 Companyia del Port

Per a atendre a aquest enorme moviment, l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van començar el 1886, encara que el seu estat actual no es va acabar fins ben entrat el següent segle.

Segle XX

Fil·loxera

A principis de segle, la fil·loxera va acabar amb pràcticament totes les vinyes de la zona, i va desaparèixer per complet aquest cultiu

22-10-1926 Títol de Ciutat

El rei Alfons XIII va atorgar a la Vila de Benicarló el Títol de Ciutat. "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Il·lustríssim."

Situació actual

Agricultura i pesca

En l'actualitat Benicarló és una immensa horta, on el regadiu s'imposa al secà i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'importància són els enciams, els tomàquets, les carxofes, els cítrics, les bajoques...

A això cal afegir, com a productes bàsics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de més de 50 embarcacions, ha obtingut en els últims anys, una mitjana de 1.500.000 kg. anuals de tota classe d'espècies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí.

Indústria

La indústria del moble i les destil·leries d'essències químiques han experimentat un gran apogeu en els últims anys.

Cal destacar la importància del sector del moble a Benicarló, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricació de mobiliari i complements.

La influència del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicació a Benicarló d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnològic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnològics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).

Per tal de promoure les condicions idònies per la instal·lació d'activitats industrials a la ciutat, el 30 d'octubre de 1998 es va inaugurar la primera fase del Polígon Industrial Collet, iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Benicarló i la Conselleria d'Indústria i Comerç a través de l'empresa pública SEPIVA (Seguretat i Promoció Industrial Valenciana)

Aquest espai especialment pensat per oferir a empreses i indústries un entorn adreçat a l'activitat productiva, disposa d'uns 200.000 metres quadrats de sòl industrial dividit en parcel·les d'entre 810 i 6000 m2.

L'any 2000 s'ha inaugurat la segona fase del polígon, amb una positiva acollida per part del sector empresarial.

Comerç

Benicarló ofereix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus.

La zona centre de la ciutat, que acull l'Ajuntament, l'església de Sant Bertomeu, i gran quantitat d'activitats comercials i de serveis, ha estat adequada per a l'ús preferent per vianants en els últims anys.

El Mercat Municipal de Benicarló, amb al voltant de 40 parades, ofereix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint també per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.

A més, l'aparcament soterrani de la plaça de la Constitució facilitarà l'accés a la zona comercial del centre, i a la Galeria Comercial Benicarló Centro, que acull uns 25 establiments d'equipament personal i per a la llar.

Altres zones de la ciutat, com l'entorn de l'avinguda Méndez Núñez i Plaça Emperador Carles I, són zones d'expansió del comerç urbà.

L'Agència per al Foment d'Iniciatives Comercials (AFIC) de l'Ajuntament de Benicarló ha dut a terme una actualització del cens d'establiments comercials que es pot consultar en l'apartat Guia Comercial de la web municipal.

Creat per josep el 29/02/2008
Suggeriments T'agrada? Imprimir Actualitzada 20/07/2017 13:40 © 2000-2017 Ajuntament de Benicarló